EGLÉSIES ROMÀNIQUES D'ÁVILA

Està: Sant Vicenç, Sant Andrés, Sant Segon, Santa Maria, Sant Tomé, Sant Nicolas, Sant Pep, Sant Esteve, Santa Magdalena, Sant Martí, Sant Isidoro, Santo domingo...

HISTÒRIA DE L'ESGLÉSIA ROMÀNICA SANT VICENÇ-En l'any 306, durant la persecució decretada per Diocleciano, van sofrir martiri els germans Vicente, Sabina i Cristeta per negar-se a signar un document, en el qual havien de reconèixer haver ofert sacrificis als déus romans. Els seus cossos van ser dipositats en un buit de la roca, sobre la qual més tard s'edificaria l'actual basílica. Aquesta basílica es va construir extramurs de la ciutat, sobre l'antiga necròpoli romana. Segons l'estil arquitectònic i escultòric de la mateixa, l'actual església romànica va començar a edificar-se en el segon quart del segle XII, i posterior a la construcció de les muralles, si bé es manca de fonts documentals o restes arqueològiques que ens permetin saber amb exactitud la data de la seva construcció Cap a l'any 1063, les relíquies dels màrtirs són traslladades per Fernando I, a San Pedro de Arlanza, per no considerar a Àvila lloc segur, a causa de les incursions àrabs i es van tornar a portar l'any 1175, coincidint amb el final de la construcció de la basílica.Una de les esglésies romàniques catalanes més conegudes.



HISTÒRIA DE L'ESGLÉSIA ROMÀNICA SANT ANDRÉS -Se encuentra situada fuera de las murallas y en el lado norte de la ciudad. Durante la Edad Media fue parroquia de una gran barriada, donde vivían los canteros que habían venido de León, pero a partir del año 1911 deja de ser parroquia y pertenece a la de San Vicente.

La fecha de su construcción es aún más difícil de precisar que la de San Vicente y San Pedro, pero si se puede aventurar que la terminación fue más temprana que las citadas anteriormente.



En esta iglesia se observan ciertas influencias mozárabes, así como de la de San Isidoro de León, ya que como hemos indicado anteriormente en este barrio vivían canteros llegados de León y que posiblemente habían trabajado en aquella iglesia.



La torre, situada en el lado noroeste, es posterior ya que al levantarla, tapó una ventana del templo, tiene características distintas y no está ubicada en el crucero como en otras iglesias, por lo cual se deduce, que dicha torre, fue construida a finales del siglo XIII.

PERSONES QUE PARTICIPEN EN LA CONSTRUCCIÓ

Les persones o treballadors que participen en la construcció de les esglésies romàniques catalanes són les següents:

-El comitent: era el client del qual els treballadors la feien per ell.

-El teòleg: era el diseñador

-El mestre d'obres: Generalment realitzava els treballs del arquitecte quan  no particiapaba en el projecte.

-El ciller: Era el monge encargat del control de les obres en el monasteri.

-La mà d'obra no qualificada: estava organitzada per gremis.

-Els acarreadors: eren els que portaven els materials de l'obra per mitjà de carros.

-Els
canters: el seu treball començava fent-se càrreg dels materials rebuts 
de la cantera, que guardaven en la “casa de l'obra”, on després
realitzaven el seu treball, juntament amb l'edifici de construcció o
sigui les esglésies romàniques catalanes.

-Els
escultors: realitzaven els treballs sobre la pedra, ocasionalment
realitzades, amb pitjor resultat, per els mateixos canters. Normalment
treballen en la mateixa obra, però en l'Art Romànic en Espanya,
ocasionalment o feien en un altre lloc i amb pedra diferent. No
acustumaven firmar les seves obres ja fetes, però a vegades posaven el
seu nom seguit de  “Me fecit” per indicar la seva autoria . Aquestes
anotacions sempre anaven juntament amb la data.

-Pintors, vidrers i herrers: el seu treball es relacionava amb la decoració de les esglésies romàniques catalanes i retoc final del edifici ja per fi acabat.

-Carpinters:
En l'art romànic en Espanya eran els artesans més importants en la
construcció, en la que la fusta va ser el material més treballat. La
fusta preferida era el roble. El seu treball consistia en posar els
aparells elevadors, els andamis, el cimbrad dels arcs i bóvedes i les
armadures per els sostres. El seu treball era clau  en la estabilitat
del edifici.   
 

Les esglésies romàniques catalanes

A Catalunya d'esglésies romàniques catalanes hi ha a L'Alt Empordà, l'Alt Urgell,l'Alta Ribagorça, Berguedà, Bages, Baix Empordà, Baix Llobregat, Baixa Cerdanya, Catalunya, Conflent, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Segarra, Solsonès, l'Urgell, Vallès Occidental, Vallès Oriental. I les característiques de la seva arquitectura són:
Arquitectura:
Arc: de mig punt.
Bóveda : primer de fusta i més tard de pedra.
Contraforts: en les parets per subjectar bóvedes.
Pilar: més ample
Planta: en forma de creu llatina
Una o varies naus.
Àbsides: semicirculars per rematar les naus.
Crucero: Separava les naus .
Girola: Passava per darrere de l'altar major.
Cripta: Algunes esglésies guardaven les relíquies dels sants.
Campanar

Escultura i pintura:
En la església s´hi narrava la Bíblia en imatges esculpides en els porticons de l'entrada i en els capitells de els claustres.Les parets i les bóvedes de les esglésies romàniques catalanes es decoraven amb pintures que representa-ven la vida de Crist i els Sants. També en les esglésies romàniques catalanes es representa-ven animals fantàstics i escenes de guerra i de vida quotidiana que ens permeten conèixer la mentalitat i costums de la època.

Antigament les esglésies romàniques catalanes tenien molt poder i feien la competència amb l'ajuntament i tenia molt poder. Les decoraven per dins amb pintures normalment de pintors famosos i recuneguts per tot el món.
El conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de 2000, comprèn un total de nou esglésies del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta
Ribagorça).
En la actualitat aquestes esglésies romàniques catalanes es fan servir per fer misses,donacións,pregaries i també un lloc molt visitat pels turistes que venen de molt lluny per contemplar-les.
Hi hi ha unes mínimes que està protegit entrar a causa de que no les han reformat i com que tenen molts anys doncs pot haver accidents i per prevenció es prohibeix l'entrada.